ACCENTUACIÓ EN VALENCIÀ

L’ACCENTUACIÓ.

És un signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar que la vocal s'accentua, per a precisar-ne el timbre o per a distingir una paraula d'una altra de significat diferent.

El valencià té accents, oberts i tancats. Llig la senzilla teoria i practica exercicis. Segur que no tindràs problemes.

Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.

Tipus de paraules segons l’accent		Exemple
Agudes	La síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula.	Camí, germà, cançó
Planes	La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.	Terratrèmol, ibèric, bolígraf
Esdrúixoles	La síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.	Dècima, llàgrima, història

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.

Tancat o agut	Obert o greu
( ´ )	( ` )

Pots veure en aquest triangle que la part més oberta pertany a les vocals obertes y les vocals més tancades estan en la zona més tancada de la figura. Observant el dibuix trobem que hi ha dues vocals es repeteixen la “e” i la “o”. Les dues vocals que es poden repetir es poden accentuar amb l’accent gràfic tancat o agut (´ ) i l’accent gràfic obert o greu ( ` ). Per tant la vocal e com la vocal o poden ser obertes i tancades (è, é, ò, ó ).  

Generalment, les lletres è i ò tenen l’accent obert o greu quan formen part de paraules esdrúixoles i planes, mentre que les é i ó tenen l’accent tancat o agut quan formen part de les paraules agudes. Ara bé, com hem dit, generalment, no sempre: però, açò, allò, això,...

Les vocals i i u són sempre vocals tancades, i el seu accent, sempre que el porten, serà tancat ( í, ú ).

Per últim, la vocal a, sempre que porte accent serà l’obert ( à ).

REGLES D’ACCENTUACIÓ
Tipo	S’accentuen quan:	Exemple
Agudes	Acaben en vocal: a, e, i, o, u. Acaben en vocal + S: as, es, is, os, us. Acaben en -en, -in.	camí, germà, cançó. arròs, pastís, poregós. comprén, Berlín.
Planes	S’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes.	terratrèmol, ibèric, bolígraf.
Esdrúixoles	S’accentuen sempre.	Dècima, llàgrima, història